Els avortaments

L'avortament és la interrupció de l'embaràs o l'expulsió del fetus quan aquest encara no és viable. És qüestió ètica i problema legal quan, de forma voluntària, s'interromp un embaràs no desitjat.

Difícilment es pot negar el caràcter traumàtic de l'avortament i els riscos que comporta per a la mare. Però tampoc es pot negar que són moltes les dones que prefereixen l'avortament a la continuïtat de l'embaràs. Al llarg de la història, les dones han pagat un preu molt alt per l'absència de mètodes anticonceptius i d'un avortament legal i segur; sovint han estat forçades, i encara és així en molts països del Tercer Món, a tenir molts fills en períodes curts de temps, provocant el seu debilitament físic i mort encara joves.

El Codi Penal espanyol, de 1995, en els seus articles 144 i 145, castiga tant a la mare que avorta com a totes aquelles persones que, d'una manera o altra, hi col·laboren. Ara bé, aquest nou Codi manté en vigor el cèlebre article 417bis de l'anterior Codi Penal: on es concreten tres circumstàncies en les quals es despenalitzava.

Els tres supòsits o circumstàncies en les quals es despenalitza l'avortament són:

1.Que l'embaràs suposi un greu perill per a la vida o per la salut física o psíquica de la dona embarassada.
2.Que l'embaràs sigui conseqüència d'una violació.
3.Que es suposi que el fetus haurà de néixer amb greus tares físiques o psíquiques.

Realment no hi ha un temps límit favorable per avortar, però es aconsellable fer-ho abans de les vint setmanes.
Darrerament s'han trobat casos a Barcelona de clíniques que feien avortaments mes enllà de les trenta-quatre setmanes, quan el nadó ja estava completament desenvolupat. En aquests casos, per complir la llei, el que feien era un informe psiquiàtric (article 417bis) de riscos psíquics a les mares. Evidentment al descobrir-se aquests casos es van detenir els metges.

Jo estic a favor dels avortaments, però sempre amb el mínim temps possíble d’embaràs. A poder ser, abans dels tres mesos.