Estic asseguda al banc davant de casa meva, sentint l’aire fresc als meus cabells.
Els ocells canten “piu,piu,piu…” damunt els arbres, com si fos el meu propi fil musical. La mare ocell els dóna el menjar.
De sobte el gall crida “ Kit ki ri kiiii…” a les dotze en punt, i penso… - El meu gall va endarrerit!
Allà lluny, sento un munt de gent parlar “ Bla,bla,bla…” i una d’aquelles veus és la de la mare, que em crida.
- Ei! -Contesto.
Val més que li vagi a donar un cop de mà, perquè més val tard que mai!
El cavalls es queixen, “ Hiiiiiiiiii…..”, suposo que demanen la seva ració de menjar.
La remor del riu fa que l’ambient sigui relaxat i tranquil. Sento el cant dels grills al meu voltant, “ Ric,ric,ric…”
Un avió volta pel cel “ Fffffffff “
La vida es plena de sorolls, però els que jo sento cada dia són sorolls per sentir-se molt afortunat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada