El paracaigudisme

Un dia d’estiu els meus companys i jo vam llogar una avioneta per tirar-nos en paracaigudes. Aquella avioneta ens la van reservar per al cap d’un mes, el Juliol.
Els dies passaven, ja érem a mitjans de Juny, i tots nosaltres estàvem molt nerviosos perquè arribés el dia esperat.
Per fi va arribar el dia 2 de Juliol, el gran dia.
L’Albert ens va passar a recollir amb el seu cotxe per cada casa, (no vivíem massa lluny uns dels altres). Un cop tots al cotxe, vam anar a l’aeroport. Allà ens vam haver d’esperar una hora aproximadament, els nostres nervis ens superaven.
Per fi ens van atendre, era un home alt i fort, ens va portar a una avioneta amb quatre persones, el pilot i el copilot.
Quan vaig veure l’avió amb que ens havíem de llençar amb va semblar una ferralla. Dubtava d’aconseguir fer el salt amb paracaigudes!!
Vam pujar a l’avioneta, un cop dins es va començar a enlairar. Estàvem sobre aquells immensos núvols quan va arribar l’hora de tirar-nos, ens van posar una armilla amb una motxilla on hi havia el paracaigudes, com que era la primera vegada que ho fèiem, a cada un de nosaltres ens van posar amb una de les persones especialitzades en el paracaigudisme (per tirar-nos junts). Ens vam anar tirant de l’avioneta parella per parella, jo i el meu company vam ser els últims, estava massa nerviosa per tirar-me, però ho vaig fer, perquè em sentia protegida al estar amb un especialista, ens vam tirar, i en el moment em vaig penedir, estava “cagadisima”!! Tenia la sensació que em tirava sense paracaigudes i sola, sense ajut.
Ja havíem passat els núvols quan vaig començar a veure els meus tres amics. Un d’ells ja era a terra deslligant-se del seu company i traient-se el paracaigudes. I els altres dos ja tenien el paracaigudes obert.
Baixàvem a tota màquina, quan el meu company va obrir el paracaigudes, vam fer un sotrac, i ja no anàvem a tanta velocitat, ja érem prop del terra i la meva sensació ja estava molt més calmada. Vam aterrar suaument, tots els companys ens esperaven.
La sensació va ser fantàstica, per repetir-la una altra vegada.
Amb aquells minuts vaig haver passat por, nervis i diversió. Tot i això em va agradar molt.

Atrapada al mirall

Atrapada al mirall és un llibre de Gemma Lienas.

Gemma Lienas va néixer a Barcelona, l’any 1951.
Són obra seva les novel·les Anoche soñé contigo, El final del joc (premi de les lletres catalanes Ramon Llull 2003) i les obres per a tots els públics Bitllet d’anada i tornada (premi L’Odissea), El diari Lila de la Carlota (premi Unesco per la tolerància), El diari Vermell de la Carlota i El diari Blau de la Carlota.
Ha estat traduïda a diverses llengües i ha publicat dos volums de cròniques.


“Atrapada al mirall”.
És un llibre que tracta sobre el maltractament psicològic dins del matrimoni. És el relat de com un home anul·la a la dona psíquicament en tots els aspectes, fins arribar a la seva mort.
Però abans la maltractada (la Laura) ha pogut entendre la seva situació amb l’ajuda d’una pel·lícula que va anar a veure al cinema.
La protagonista del llibre es una amiga de la Laura, la Gina.
Arrel de la seva mort (la de la Laura) la Gina investiga pel seu compte com va morir (a les costes del Garraf). Parlant amb amics i familiars de la Laura, la Gina descobreix el maltractament que estava sotmesa la Laura per el seu marit.


No és una novel·la de grans descobriments, es de ritme continuat.
És com si tinguéssim un cabdell de llana gros i s’anés desfent poc a poc, fins a arribar a entendre l’esdeveniment principal.


Aquest llibre m’ha semblat una lectura difícil, força complicada, les descripcions no sempre les he pogut seguir, i el llenguatge a vegades a estat poc entenedor per mi.
La situació que descriu m’ha sobtat, perquè no havia pensat mai que hi havia un altre tipus de maltractament que no fos el físic.
He necessitat ajuda per seguir la trama.
Aquest llibre el recomano, però per una edat més avançada.