El paracaigudisme

Un dia d’estiu els meus companys i jo vam llogar una avioneta per tirar-nos en paracaigudes. Aquella avioneta ens la van reservar per al cap d’un mes, el Juliol.
Els dies passaven, ja érem a mitjans de Juny, i tots nosaltres estàvem molt nerviosos perquè arribés el dia esperat.
Per fi va arribar el dia 2 de Juliol, el gran dia.
L’Albert ens va passar a recollir amb el seu cotxe per cada casa, (no vivíem massa lluny uns dels altres). Un cop tots al cotxe, vam anar a l’aeroport. Allà ens vam haver d’esperar una hora aproximadament, els nostres nervis ens superaven.
Per fi ens van atendre, era un home alt i fort, ens va portar a una avioneta amb quatre persones, el pilot i el copilot.
Quan vaig veure l’avió amb que ens havíem de llençar amb va semblar una ferralla. Dubtava d’aconseguir fer el salt amb paracaigudes!!
Vam pujar a l’avioneta, un cop dins es va començar a enlairar. Estàvem sobre aquells immensos núvols quan va arribar l’hora de tirar-nos, ens van posar una armilla amb una motxilla on hi havia el paracaigudes, com que era la primera vegada que ho fèiem, a cada un de nosaltres ens van posar amb una de les persones especialitzades en el paracaigudisme (per tirar-nos junts). Ens vam anar tirant de l’avioneta parella per parella, jo i el meu company vam ser els últims, estava massa nerviosa per tirar-me, però ho vaig fer, perquè em sentia protegida al estar amb un especialista, ens vam tirar, i en el moment em vaig penedir, estava “cagadisima”!! Tenia la sensació que em tirava sense paracaigudes i sola, sense ajut.
Ja havíem passat els núvols quan vaig començar a veure els meus tres amics. Un d’ells ja era a terra deslligant-se del seu company i traient-se el paracaigudes. I els altres dos ja tenien el paracaigudes obert.
Baixàvem a tota màquina, quan el meu company va obrir el paracaigudes, vam fer un sotrac, i ja no anàvem a tanta velocitat, ja érem prop del terra i la meva sensació ja estava molt més calmada. Vam aterrar suaument, tots els companys ens esperaven.
La sensació va ser fantàstica, per repetir-la una altra vegada.
Amb aquells minuts vaig haver passat por, nervis i diversió. Tot i això em va agradar molt.